Menu
L’entitat va néixer l‘any 1979, fruit de la necessitat d’un grup de pares, treballadors d’una empresa automobilística, que tenien fills amb discapacitat i en aquells moments se’ls acabava l’etapa escolar.
Atès que en aquella etapa existia una massa social molt important, es van ajuntar per a crear una Associació. Cal destacar que alguns d’aquests membres fundadors encara estan en els òrgans directius de l’entitat.
En aquella època es va començar a treballar amb 6 usuaris en una etapa assistencial, en un petit local fins a arribar al que actualment és el Grup Asproseat.
L’any de la creació del Centre Ocupacional 1981 va ser també l’Any Internacional del Minusvàlid. Segons es recollia en l’època, la campanya de les Nacions Unides per a aquell any anava a basar-se en «la total integració i igualtat de drets dels minusvàlids en tots els àmbits de la vida».
L’objectiu històric com Centre Ocupacional sempre ha estat facilitar als usuaris, mitjançant una atenció diürna, la seva màxima integració social, especialment en el barri on s’ubica el centre. Aquest objectiu fou especialment difícil d’aconseguir atesa l’estructura del barri de la Zona Franca.
Des de l’inici es va fer molt èmfasi en poder utilitzar els serveis i recursos que oferia la comunitat.
Un fet destacable va ser l’ús del servei de menjador a «El Casino» -llavors menjador social de SEAT-. Així els membres de l’entitat es van convertir en els primers clients que va tenir.
Anys després es va detectar la necessitat d’un recurs residencial -atès que no existia aquest servei en el Districte- i responent a la demanda dels pares, l’associació va decidir crear una llar-residència que donava opció de disposar d’aquest servei principalment a aquelles persones disminuïdes psíquiques més necessitades, fos per falta de família o per problemes en aquesta que desaconsellessin la convivència en el nucli familiar.
Des d’un principi es va preveure que donés resposta a aquells usuaris que ho demanessin com a opció de vida en un futur més o menys immediat. L’any 1986 es van comprar dos pisos contigus, al número 165-167 del passeig de la Zona Franca, encara en construcció en aquells moments.
La idea d’inserir petites unitats de treballadors disminuïts a càrrec d’un professional en empreses ordinàries continuava sent, per a l’entitat, la proposta més normalitzadora. L’enclavament que es va integrar en una empresa del Prat va sorgir arran d’una contraproposta feta a l’empresa que ens va contractar. En un primer moment l’empresa volia que l’assocació fes els treballs al nostre taller. Després de diverses converses es va posar en marxa amb tres treballadors disminuïts i un professional realitzant la neteja industrial de tota una factoria que fabricava seients, capçals i alerons per a diferents firmes del sector de l’automòbil. Aquesta experiència es va iniciar el 1987 i va finalitzar el mes de desembre de 2003.
Arran d’aquesta inserció i d’una demanda per part de l’empresa per tal que l’APTSHD també portés la jardineria de la factoria, es va contractar un tècnic en jardineria i es van formar en aquesta àrea dos dels treballadors. Amb el temps, aquesta secció es va anar ampliant i va ser necessari contractar personal disminuït especialitzat, així com ampliar l’horari del jardiner. D’aquesta manera és com va néixer la secció de jardineria.
Posteriorment la idea respecte al Centre Especial de Treball va variar. El propòsit va passar a ser de crear-lo en un edifici adquirit l’any 1992, on es feien manipulats i fosa. El centre ha anat creixent fins a arribar el que és avui dia.
Volem arribar lluny, però no de qualsevol manera. No val la pena tenir molt o ser molt gran, si en realitat no ets dels millors. No per molta quantitat hi ha millor qualitat. No per evolucionar ràpid els fonaments són millors.
No és casual que el nostre Centre Ocupacional es digui així. En aquella època -estem parlant de l’any 1981- es deien tallers i el decret es va fer en 1987. Tampoc és casualitat que als nostres professionals els diguéssim educadors ni que parléssim de treball en equip, de parelles terapèutiques o d’enclavaments en l’empresa ordinària. Tampoc és casual que creguem més en les persones que en els establiments.
El nostre futur està ple d’il·lusió i d’objectius en una nova dimensió de les entitats de serveis socials, i més concretament en el món de les persones amb discapacitat.